No sé jugar con máscaras

No sé jugar con máscaras, amigos.
Amo demasiado las palabras nuestras
de muchos labios de ceniza, grito y llama.
No me sirven para hacerlas hábil disfraz
de unos pocos pensamientos claros
ni para construirme, en árboles de misterio,
nidos de sueños remotos. En el cruce
de los caminos de la noche, la voz resuena:
hemos escogido, a la espera del alba
los dardos de la verdad, o un duro silencio.

Maria Àngels Anglada nació en Vic (Barcelona) en 1930 y murió en Figueres (Girona) en 1999.

Traductor: Carlos Vitale

NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d’uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l’espera de l’alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.